viernes, 22 de enero de 2016

Era visibilitat dera lengua aranesa enes darrèri temps

Ara actuau societat catalana, es reivindicacions locaus guanhen pes cada dia. A estat eth cas protagonizat pera deputada catalana dera CUP, Mireia Boya. Era deputada per Lhèida a deishat clar as sòns companhs d'emicicle que, quan puge ara tribuna deth Parlament, sonque s'exprimirà en idiòma occitan aranés. Atau ac a assegurat era madeisha deputada Boya a La Vanguardia, en tot explicar que "normalizarà er usatge der aranés" ara cramba catalana, perque guanhe pes enes audides de ses senyories. Eth seteme de 2010 er aranés o occitan guanhèc eth sòn lòc pròpri ena societat catalana dempús era aprovacion per ampla majoria en Parlament d'ua lei que lo convertic ara tresau lengua oficiau de Catalonha, juntament damb eth catalan e eth castelhan, e ara lengua d'"usatge preferent" ena comarca pirenenca dera Val d'Aran.

Segontes pòt consultar-se en BOE, en Article 2 deth tèxte consolidat dera nòrma amb data 23 de deseme de 2011:

1. Er aranés, nòm qu'arrecep era lengua occitana a Aran, ei era lengua pròpria d'aguest territòri.

2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques arreconeishen, emparen e respècten era lengua que singularitza eth pòble aranés e arreconeishen Aran coma ua realitat dotada d'identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica.

3. Er aranés, coma lengua pròpria d'Aran, ei:

- Era lengua d'usatge preferent de totes es institucions d'Aran, especiaument deth Conselh Generau d'Aran, era Administracion locau e es entitats que ne depenen, es mejans de comunicacion publics, er ensenhament e era toponímia.
- Era lengua normaument utilizada pes administracions catalanes enes sues relacions damb Aran, ena forma determinada pera presenta lei.

4. Era lengua pròpria d'Aran, coma lengua oficiau a Catalonha, pòt èster utilizada pes persones fisiques o juridiques en activitats publiques e privades sense que poguen patir discriminacion bèra ua per aguesta rason. Es actes juridics hèti a aguesta lengua an plea validesa e eficàcia, sense perjudici des drets arreconeishudi as ciutadans damb relacion as autes lengües oficiaus.

Maugrat tot, era mesura prenuda per Boya a generat certana polemica. Hè pòqui dies, era deputada a denonciat ath sòn Twitter comentaris ofensius tant en catalan coma en castelhan arrecebudi arran dera sua decision de parlar aranés ath Parlament. Era "cupaire" tilde es atacs d'"apartheid lingüistic" e concludís: "Ath dauant dera ignorància pòca causa podem hèr." 

Per auta banda, mès en relació amb era visibilitat der aranés ara societat catalana, hè pòqui dies podí verificar qu'en Musèu des Cultures deth Món de Barcelona i auie ara venda exemplars dera guida deth musèu en lengua aranesa, detalh que vau agraïr mitjançant ua carta a El Periódico. Era carta siguec enviada tant en aranés coma en catalan. Maugrat açò, e per rasons totaument desconeishudes per part mia, sonque se publiquèc en aguesta darrèra lengua.


ARTICLES RELACIONADI:

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada