Ir al contenido principal

L'anglès és una llengua de cultura; el suahili, no

El darrer 21 de febrer, tot coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, la UNESCO va advertir que la meitat dels idiomes de la terra corren el risc de desaparèixer dintre de poques generacions. Ara per ara, en un món on quasi tot es regeix per les normes fèrries del capitalisme salvatge i en el qual es tendeix a globaritzar-ho tot, coses tan essencials per a un poble, com poden ser la seva cultura i, en conseqüència, la seva llengua, s'estan posant en greu perill. Gairebé sense adonar-nos-en, com si d'alguna cosa normal i quotidiana es tractés, en els darrers anys s'està donant un fenomen homogeneïtzador en tots els aspectes (des d'econòmics fins a culturals), sota l'auspici de la poderosa cultura anglo-saxona. És en l'aspecte cultural on ara farem més incís. Actualment és un fet inqüestionable que l'anglès és la llengua internacional, tot i que abans hi havia hagut diversos intents fallits amb llengües artificials com ara l'esperanto. En un principi, això pot semblar enriquidor, si aquest fet suposa la fàcil interacció amb altres cultures, però comença a ser una amenaça quan aquesta llengua internacional (ara per ara, l'anglès) s'imposa a d'altres. Això sol comportar, entre d'altres coses, la progressiva disminució del nombre de parlants d'aquestes llengües "en repressió" a causa, generalment, del desprestigi que comporta la seva situació d'inferioritat; per la qual cosa, actualment gran part de la gent afirma, gairebé sempre des del precipici de la fal·làcia, que hi ha llengües de cultura, que ens faciliten les relacions, els llocs de treball, etc., i d'altres, més aviat "casolanes"...

Aquesta gent sol dir, per donar un valor (per altra banda, inexistent) a les seves afirmacions, que l'anglès i les llengües anomenades "internacionals", com el francès, el castellà, l'alemany o el rus, són llengües de cultura, economia, comunicació, etc.; mentre que d'altres, com, per exemple, el suahili, són llengües estranyes, emprades per cultures inadaptades i inferiors, o bé llengües que, simplement, "han passat de moda". Malauradament, aquesta opinió està molt generalitzada, i actualment es compten per centenars les llengües, que a l'igual que el suahili, també reben l'apel·latiu d'"inferiors" (algunes per desgràcia, molt properes...). Valdria la pena remarcar que, al contrari del que molts pensen, tota llengua és sinònim de cultura, tot i que desafortunadament n'hi ha d'algunes amb més vitalitat que d'altres; i també, convindria recordar als defensors a ultrança de la cultura anglo-saxona que la situació privilegiada d'aquesta és efímera, si més no, només cal rememorar llengües que antany també van ser "internacionals", com ara el llatí (relegat, ara per ara, a uns quants alumnes de batxillerat, entre els quals m'hi trobava jo no fa gaire temps), l'occità (llengua de trobadors, i ara només de la tercera edat del sud de França) o el francès (últimament de capa caiguda i en progressiu desprestigi dins l'àmbit internacional).

Comentarios

Quizás también te pueda interesar...

Catalunya, capital Girona

El president vicario de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmado hoy en un acto de campaña de JxCat (la antigua Convergència) que, a su parecer, Gerona (o Girona, como gusten) ha asumido la capitalidad de Cataluña en detrimento de Barcelona, que ha preferido abdicar como tal. Nos encontramos en periodo electoral y lo cierto es que los políticos buscan el titular fácil. Sin embargo, las palabras de Torra no son peccata minuta; no tanto por la afirmación en sí, que resulta de lo más peregrina, sino por lo que se deduce de la misma. Es de sobras conocido el recelo (y, por qué no decirlo, el desprecio) que históricamente el mundo convergente ha sentido hacia Barcelona y su área metropolitana. 
En el imaginario convergente la Ciudad Condal representa el mestizaje, lo charnego; esa ciudad poblada por els altres catalans de Francesc Candel y cuya esencia Pérez Andújar ha sabido captar a la perfección en sus muchos escritos, para disgusto de Toni Albà . En contraposición, Girona es la quintae…

"Allévoy": la desastrosa localización de Final Fantasy VII

Allá por 1997 llegó al mercado español un videojuego que habría de hacer historia. El videojuego en cuestión, Final Fantasy VII, supuso en efecto un antes y un después en varios aspectos: fue la aceptación definitiva por parte del gamer español (y occidental, en general) de un género como el juego de rol japonés (JRPG), hasta entonces con una cuota de mercado más bien reducida; para Sony significó el espaldarazo definitivo para su recién nacida Playstation, que veía consolidado su catálogo con un videojuego que el devenir convertiría en obra de culto; y para los traductores sentó un precedente en la aún incipiente localización de videojuegos. Y no precisamente en el buen sentido... A día de hoy, no hay gamer español que se precie de ser llamado tal al que no le suene el "allévoy" de Cloud, el protagonista del juego en cuestión. Y es que, por si algún lector despistado aún no se ha percatado, la localización al español de la obra de Squaresoft se convirtió en un ejemplo de có…

¡Camaradas! Tres libros y dos cómics para conocer Corea del Norte

Corea del Norte es, sin duda, uno de los estados más herméticos del mundo. Quizás sea por ello que despierte tanto interés y fascinación entre la gente. El último vestigio de la Guerra Fría, que con el paso de las décadas ha pasado a convertirse en la primera y única monarquía comunista del mundo, resulta un lugar del todo inaccesible para el común de los mortales, a no ser que uno esté dispuesto a desembolsar una cifra de dinero nada desdeñable a alguna de las agencias de viajes especializadas en realizar tours por el país o que nos encontramos ante el mismísimo Alejandro Cao de Benós, unico occidental que, por lo visto, entra y sale del país asiático como Pedro por su casa...  El resto de la humanidad se tiene que conformar con las noticias que de vez en cuando nutren los medios de comunicación y que contribuyen a perpetuar la imagen de régimen cuando menos sui generis: la última y surrealista purga dentro de las élites norcoreanas; el lanzamiento de un misil balístico intercontinen…